Lovable o una app a mida: quan té sentit passar a un proveïdor professional
La majoria dels fundadors que em pregunten si ha arribat l'hora de deixar Lovable ho pregunten massa aviat. Uns quants ho pregunten amb mesos de retard, i són aquells a qui el primer client que paga ja els ha trobat el problema.
Responc aquesta pregunta des de la cadira del proveïdor, així que tingues-ho en compte en llegir el que ve. A Conectia ens fem càrrec d'apps construïdes amb Lovable, Bolt, Replit, Cursor i v0 i les operem per a clients reals; abans d'això vaig passar anys fent DevOps i resposta a incidents en grans empreses. Ja vaig escriure sobre què passa després de fer una app amb vibe coding: els matins en què una demo es converteix en una obligació i el go/no-go que ve després. Aquest article és un nivell per sobre. L'escric per al fundador o l'empresari que té una app que funciona i vol saber si l'ha de passar a un proveïdor professional, quan i com fer-ho sense perdre el control del que ha construït.
La meva resposta cap en una línia. Passes a un proveïdor quan l'app assumeix obligacions de què l'eina no pot respondre, i t'hi quedes mentre no en tingui cap. La qualitat aparent del codi generat ve després.
L'eina continua sent l'opció correcta més temps del que admetem els proveïdors
Començo pels arguments per no contractar ningú, tampoc nosaltres, perquè pesen més del que el sector reconeix.
Si l'app no té usuaris que paguin, no guarda més dades personals que una adreça de correu i encara canvies cada setmana el que fa, l'eina que t'ha portat fins aquí és la que has de fer servir. Un prototip serveix per a una sola cosa, esbrinar si algú vol el producte, i Lovable o Bolt ho aconsegueixen en dies pel que costa una subscripció. En aquest punt, un proveïdor gastaria gairebé tot el teu pressupost a reforçar pantalles que llençaràs al proper canvi de rumb. Una eina interna per a cinc companys, una landing amb un formulari, una demo per a la primera reunió amb un inversor: res d'això necessita un contracte amb ningú.
Aquesta etapa té un sostre, i es reconeix. L'eina comença a oblidar. La mateixa documentació de Bolt avisa que, quan el projecte ja és gran, un prompt llarg se suma a una finestra de context que ja és gairebé plena. Cada prompt arregla una pantalla i n'espatlla una altra, i el dijous el dediques a deixar l'app com estava el dilluns. A l'enquesta de Stack Overflow del 2025, el 66 % dels desenvolupadors va citar «solucions d'IA que gairebé encerten, però no del tot» entre les seves frustracions amb aquestes eines, la més esmentada de totes. Quan toques aquest sostre, el que cal és endreçar el projecte, dividir-lo o portar algú amb experiència durant una setmana. Canviar de proveïdor, per si sol, no.
Quan l'eina se li queda petita a l'app, ho notaràs en sis senyals
Els mateixos fabricants tracen la línia. La documentació de seguretat de Lovable diu que ets responsable que la teva app compleixi els requisits de seguretat que demana el seu ús i, per a les apps que gestionen dades sensibles o funcions crítiques, recomana «una revisió de seguretat professional addicional». Supabase, el backend que hi ha sota la majoria de les apps de Lovable, publica un model de responsabilitat compartida que deixa a les teves mans les regles d'accés a les taules amb dades sensibles. El que queda per decidir és quan aquest «tu» ha de ser algú que ja ho hagi fet abans. Aquests són els sis senyals que busco.
- Usuaris que paguen. Els diners porten devolucions, contracàrrecs i una passarel·la que reintenta els webhooks en l'ordre que decideixi la xarxa. Porten també el missatge a les onze de la nit d'un client que ha pagat i no pot entrar. Algú se n'ha de fer càrrec, i la subscripció a un generador no inclou ningú de guàrdia.
- Dades personals i autenticació de debò. El dia que els registres d'una segona empresa van a parar a les mateixes taules que els de la primera, qui pot llegir què passa a ser una qüestió legal. Dins del generador, la resposta és un conjunt de polítiques de base de dades que ningú ha provat contra una petició malintencionada.
- Integracions amb sistemes que no controles. Un CRM, un ERP, l'inici de sessió únic d'un client, una passarel·la de pagament. Cadascun canvia i falla al seu ritme, i cadascun necessita un entorn de proves que no pugui tocar les dades de producció. Replit no va separar les bases de dades de desenvolupament i de producció fins al 21 de juliol de 2025; fins llavors, una app feta allà feia servir la mateixa base de dades per a totes dues coses. Amb les integracions, un sol entorn deixa de ser acceptable.
- Compliment normatiu que algú revisarà. El qüestionari de seguretat d'un client gran, un contracte d'encarregat del tractament segons l'article 28 del RGPD, un acord HIPAA, la certificació de seguretat que una administració pública exigeix als seus proveïdors. Les preguntes són senzilles: on són les dades, qui hi té accés, com es roten les claus, com restauraries la còpia de seguretat d'ahir. Necessiten algú que les pugui respondre per escrit.
- Una ronda d'inversió. La due diligence tècnica pregunta qui és el titular del repositori, dels comptes del núvol i de la propietat intel·lectual, si algú a part del fundador pot mantenir el producte i quant costaria operar-lo amb deu vegades més usuaris. «És al meu espai de Lovable» és una resposta, tot i que poques vegades la que l'inversor esperava.
- Un equip. El segon enginyer necessita branques, revisió de codi i un pipeline que passi els tests abans de publicar res. La integració de Lovable amb GitHub edita i sincronitza una sola branca alhora. Per a una persona i una finestra de xat és el disseny correcte; amb tres persones treballant en paral·lel es converteix en la cua on tothom espera.
La regla que dono als fundadors és curta. Un senyal justifica demanar un veredicte per escrit sobre el que tens. Dos senyals, sobretot diners i dades personals alhora, justifiquen el canvi. Si no n'hi ha cap, continua construint.
Un proveïdor és un dels quatre camins, i no sempre el millor
Els altres tres de vegades hi encaixen millor.
Continuar iterant, amb xarxa de seguretat. Amb un sol senyal i lleu, queda't a l'eina i tanca el que és evident. Connecta el codi a una organització de GitHub que sigui teva, passa l'anàlisi profunda de Lovable abans de cada publicació (no s'executa sola) i activa a l'espai de treball l'opció que bloqueja la publicació mentre hi hagi troballes crítiques obertes. És una tarda de feina.
Contractar un freelance per a una feina acotada. Quan el problema és en un sol mòdul, el webhook de pagaments o l'enviament de correus, un bon freelance l'arregla abans i per menys diners que qualsevol empresa. Ho reconec sense embuts: per a un arranjament que ha d'estar llest divendres, el freelance és la millor opció. El risc arriba després, quan la persona que entén el mòdul de pagaments és en un altre projecte i els comptes continuen a nom seu.
Contractar un proveïdor per reforçar el que ja existeix. Quan ja han aparegut dos senyals, sol ser la resposta correcta. En la majoria de les apps que llegim, les pantalles i gairebé tot el model de dades es conserven, i la feina va a tot el que les envolta: autenticació, regles d'accés, pagaments, entorns separats, tests en els fluxos que mouen diners o dades personals, monitoratge i una còpia de seguretat que algú hagi restaurat almenys una vegada. Veracode va analitzar el codi de més de 100 models de llenguatge i va trobar que el codi generat per IA introduïa errors de seguretat amb risc en el 45 % de les proves. Per això el reforç comença llegint el codi, línia a línia allà on es mouen diners.
Contractar un proveïdor per reconstruir-la com una app a mida. Reconstruir té sentit en menys casos dels que temen els fundadors: quan el model de dades no encaixa amb el negoci, quan el producte necessita el que la plataforma no li pot donar (una app mòbil nativa, processos pesats en segon pla, un backend al teu propi núvol per a un client regulat) o quan cap mòdul es pot provar sense reescriure'l. En aquest punt el prototip passa a ser l'especificació, i el desenvolupament d'apps a mida parteix d'un exemple que funciona i no d'una presentació. Quan cal reconstruir el nucli, ho fem com un MVP en 6 setmanes a preu tancat.
Reforçar o reconstruir gairebé mai és una decisió única per a tota l'app. Es decideix mòdul a mòdul, i el que es reconstrueix més sovint és l'autenticació.
El que costa el canvi es decideix gairebé tot les dues primeres setmanes
Els fundadors em demanen una xifra, i aquesta xifra depèn de decisions que la majoria encara no ha pres. El cost té tres parts.
El veredicte. Algú ha de llegir el codi, la base de dades i la consola del núvol i deixar per escrit què es conserva. El nostre Diagnòstic i Blueprint dura dues setmanes, amb accés només de lectura, i acaba en un veredicte per mòdul i un pla amb preu tancat per a la fase següent. Si aquesta fase la construïm nosaltres, el que vas pagar pel diagnòstic es descompta del MVP; si la construeixes amb altres, tots els fitxers continuen sent teus.
La feina. Reforçar porta dies per mòdul quan el veredicte ja ha posat nom al problema; reconstruir porta setmanes. Totes dues coses es dimensionen a partir del veredicte, i per això desconfio de qualsevol pressupost que arribi abans que algú hagi llegit el codi. L'aritmètica d'hores, tarifes i mida d'equip la vaig explicar a quant costa crear una app, i aquí s'aplica tal qual.
El cost d'operar-la. És la línia que obliden gairebé tots els pressupostos. L'allotjament passa a comptes que pagues tu, algú vigila les alertes d'errors, s'actualitzen les dependències i les crides al model tenen un sostre de despesa. Un cop acabada la construcció, aquesta línia no desapareix mai. Si la deixes fora de la comparació, l'eina sembla més barata del que és i el proveïdor, més car.
Com començaria el canvi aquest mes si l'app fos meva
Si l'app fos meva i acabés de veure el segon senyal, faria això, en aquest ordre:
- Compta els senyals per escrit. Usuaris que paguen, dades personals, integracions, compliment normatiu, una ronda, un equip. El recompte marca la urgència de tota la resta.
- Posa tots els comptes a nom teu. L'organització de GitHub, la de Supabase, el compte del núvol, Stripe, el domini, el remitent de correu, les fitxes a les botigues d'apps. A un proveïdor se'l convida a cadascun i se li pot treure l'accés en un minut. Si avui un freelance o una agència en té algun, arregla això primer.
- Exporta el codi a un repositori teu i comprova que compila fora de l'eina. Una còpia que només funciona dins del generador és teva sobre el paper i enlloc més.
- Paga un discovery abans de pagar una construcció. Dues setmanes, només lectura i un veredicte per escrit per a cada mòdul, amb les mesures al costat. Un proveïdor que vol començar a construir abans de llegir ja ha decidit reconstruir.
- Signa un contracte per fases. Cada fase amb un abast tancat, un preu tancat i uns criteris d'acceptació que puguis comprovar, i una sortida al final de cadascuna amb el lliurament del codi, els comptes i la documentació. Aquesta clàusula et protegeix de nosaltres tant com de qualsevol altre.
- Continua fent servir l'eina per al que fa bé. Esbossar la funcionalitat següent a Lovable o v0 i passar-la a l'equip com a especificació és una manera de treballar que funciona. Deixa al repositori els fitxers de context (
CLAUDE.md,AGENTS.md) i els tests, perquè Cursor o Claude Code continuïn construint dins del pla.
L'eina et va portar els clients; el canvi és el que et permet conservar-los
Lovable, Bolt, Replit, Cursor i v0 van fer el més difícil en un cap de setmana: demostrar que algú vol el que has construït. Si els deixes massa aviat, pagues professionals per polir una hipòtesi. Si els deixes massa tard, són els teus clients els qui fan l'auditoria de seguretat per tu. Els sis senyals et diuen a quin costat d'aquesta línia ets.
Si ja l'has creuat, el primer pas de com portem a producció una app feta amb IA és el Diagnòstic i Blueprint de dues setmanes: un veredicte per escrit sobre la teva app que pots executar amb nosaltres, amb algú que contractis o amb l'eina amb què vas començar.



