El Veritable Cost d'una Mala Contractació Tècnica
L'estimació estàndard de la indústria diu que una mala contractació costa entre 1,5x i 3x el salari anual del lloc. Si contractes un enginyer sènior a 80.000 euros l'any i no funciona, estàs mirant un forat d'entre 120.000 i 240.000 euros.
Però aquesta xifra només captura el visible. La part que pots posar en un full de càlcul. El que realment destrueix una startup no són els diners que se'n van — és el temps que no torna i el dany que va deixar enrere.
Els costos visibles: el que pots calcular
Comencem per l'obvi, perquè ja fa prou mal:
- Salari acumulat. Els mesos que vas pagar abans d'adonar-te de l'error. Normalment 3-6 mesos.
- Costos de reclutament. Si vas fer servir una agència, vas pagar entre un 15% i un 25% del salari anual. Si ho vas fer internament, el temps invertit en screening, entrevistes i negociació.
- Indemnització. Depenent del país i del contracte, pot ser des d'un mes fins a diversos mesos de salari.
- Cost de reemplaçament. Tornes a començar el procés. Una altra ronda de publicar ofertes, filtrar CVs, fer entrevistes tècniques, negociar. Si tens sort, 2-3 mesos. Si no, 6.
Suma tot això i arribes fàcilment a aquella estimació d'1,5-3x. Però aquí és on la majoria d'anàlisis s'aturen. I és on comença el veritable dany.
Els costos invisibles: el que no apareix a cap full de càlcul
Deute tècnic heretat
Un mal enginyer no només no construeix el que hauria. Construeix malament el que toca. Codi sense tests, arquitectura que no escala, dependències innecessàries, abstraccions que ningú entén. Quan marxa, aquell codi queda. I algú ha de bregar-hi.
He vist casos on un enginyer va estar 4 mesos en una startup i va deixar una base de codi que el següent sènior va trigar 6 setmanes a reescriure abans de poder avançar. Aquelles 6 setmanes són pur cost enfonsat — no estàs construint features noves, estàs desfent la feina d'algú que ja no hi és.
Dany a la moral de l'equip
Això és el que menys es mesura i més impacte té. Quan un membre de l'equip no rendeix, la resta ho sap. Abans que tu, normalment. I cada setmana que passa sense que facis res al respecte, la teva credibilitat com a líder s'erosiona.
Els bons enginyers no volen treballar amb mals enginyers. Si trigues massa a actuar, el risc no és només perdre el que no funciona — és que els que sí funcionen comencin a buscar un altre lloc.
Deadlines incomplerts
Vas contractar aquell enginyer perquè necessitaves lliurar alguna cosa. Un feature crític, una integració, un MVP. Cada mes que passa amb algú que no executa és un mes de retard en el teu producte. En una startup, això pot significar:
- Perdre una finestra de mercat. El teu competidor va llançar primer.
- Perdre la confiança dels inversors. No vas complir el roadmap que vas presentar a la ronda.
- Perdre clients. Vas prometre un feature per al Q1 i no va arribar.
Pèrdua de coneixement institucional
Quan algú marxa — encara que sigui algú que no rendia bé — s'emporta context. Decisions que va prendre, converses que va tenir amb altres membres de l'equip, comprensió del domini del negoci. Part d'aquell context es perd per sempre. El següent enginyer comença amb un dèficit d'informació que triga setmanes a compensar.
La línia temporal del desastre
Posem números al temps:
- Mesos 0-3: Contractació. Publiques l'oferta, filtres, entrevistes, negocies, onboarding. Si tot va bé, 2-3 mesos. Si el mercat està calent — i en tech ho està — poden ser 4-6.
- Mesos 3-6: Lluna de mel. El nou enginyer s'incorpora. Els primers mesos són de ramp-up. És normal que no produeixi al 100%. Li dones el benefici del dubte.
- Mesos 6-9: La sospita. Comences a veure senyals. Code reviews que tornen amb molts comentaris. Tasques que es retarden. Altres enginyers que comencen a queixar-se en privat. Però penses: "Potser necessita més temps."
- Mesos 9-11: La certesa. Ja saps que no funciona. Però ara has de gestionar la sortida. Converses difícils, documentar el rendiment, procés d'offboarding.
- Mesos 11-14: Tornem al principi. Tornes a contractar.
Resultat: fins a 14 mesos perduts. Per a una startup que intenta arribar a product-market fit, això pot ser letal.
Per què passa: els errors més comuns
Les males contractacions no són mala sort. Són el resultat d'un procés trencat. Aquests són els errors que veig amb més freqüència:
Contractar amb urgència, no amb criteri
"Necessitem un backend developer per ahir." Sona familiar. La pressió per lliurar fa que abaixis el llistó. Acceptes el candidat que està "bé" en lloc d'esperar el que és "excel·lent." Aquella drecera sempre surt més cara.
Confiar massa en el CV
Un CV impressionant no garanteix res. He entrevistat candidats amb experiència a Google i Amazon que no podien resoldre un problema de disseny de sistemes bàsic. I he vist enginyers d'empreses que no coneixies que escrivien codi impecable. El CV et diu on ha estat algú. No et diu com treballa.
No fer avaluació tècnica real
Una conversa de 30 minuts no és una avaluació tècnica. Si no estàs fent code reviews de codi real, exercicis de disseny de sistemes, o almenys una sessió de pair programming, estàs endevinant. I endevinar amb contractacions de 60.000-100.000 euros l'any és un risc absurd.
Avaluar entrevista, no producció
Hi ha gent que entrevista increïblement bé i produeix mediocrament. I viceversa. Si el teu procés selecciona per capacitat d'entrevista en lloc de capacitat d'execució, optimitzaràs per al que no toca.
Com prevenir-ho: el framework que funciona
No hi ha garantia del 100%, però pots reduir dràsticament el risc:
1. Vetting tècnic rigorós. No només algorismes i estructures de dades. Avaluació de codi real. Com estructura un projecte? Com gestiona errors? Com pensa sobre testing? Pot explicar decisions d'arquitectura que va prendre en projectes anteriors?
2. Avaluació per enginyers, no per recruiters. Un recruiter pot avaluar soft skills i fit cultural. No pot avaluar si algú sap dissenyar un sistema de cues distribuït. Els teus enginyers sènior — o el teu CTO — han de ser al procés.
3. Període de prova real. No un període de prova on mires si la persona "encaixa." Un període on li assignes feina real amb deliverables concrets i avalues la qualitat de l'output. 2-4 setmanes solen ser suficients per saber si algú executa de veritat.
4. Referències tècniques, no només professionals. No truquis només al seu antic cap. Parla amb algú que hagi revisat el seu codi o treballat al mateix equip tècnic. Les preguntes que importen: "Tornaries a treballar amb aquesta persona? Li donaries un projecte crític?"
Com ho resolem a Conectia
Tot l'anterior requereix temps, expertise tècnica, i un procés ben definit. La majoria de startups en fase primerenca no tenen les tres coses. Tenen pressa, tenen un founder tècnic que ja està al límit de la seva capacitat, i no tenen un procés de hiring provat.
És exactament per això que vam muntar Conectia. El nostre procés de vetting té una taxa d'acceptació del 8%. No és un filtre de CV — és una avaluació tècnica liderada per CTOs amb experiència en producció. Avaluem codi real, capacitat de disseny de sistemes, i experiència demostrable en entorns de startup.
Si un enginyer no funciona, el reemplacem en els primers 30 dies sense cost addicional. No perquè esperem que passi — la nostra taxa de retenció és del 95% — sinó perquè entenem que per a un founder, la confiança en el procés importa tant com el resultat.
El cost d'una mala contractació no és un número en un full de càlcul. És temps que no recuperes, codi que has de reescriure, i moral d'equip que triga mesos a reconstruir-se. La millor inversió que pots fer no és contractar ràpid — és contractar bé.
Cansat de processos de contractació que no filtren de veritat? Parla amb un CTO — enginyers sènior pre-validats amb garantia de reemplaçament en 30 dies.
