El veritable cost d'una mala contractació tècnica
L'estimació estàndard de la indústria diu que una mala contractació costa entre 1,5x i 3x el salari anual del lloc. Si contractes un enginyer sènior a 80.000 euros l'any i no funciona, et trobes amb un forat d'entre 120.000 i 240.000 euros.
Però aquesta xifra només recull el que es veu. La part que pots posar en un full de càlcul. El que jo he vist que realment mata startups no són els diners que se'n van — és el temps que no torna i la destrossa que queda.
Els costos visibles: el que pots calcular
Comencem per l'obvi, perquè ja fa prou mal:
- Salari acumulat. Els mesos que vas pagar abans d'adonar-te de l'error. Normalment 3-6 mesos.
- Costos de reclutament. Si vas fer servir una agència, vas pagar entre un 15% i un 25% del salari anual. Si ho vas fer internament, el temps invertit en screening, entrevistes i negociació.
- Indemnització. Segons el país i el contracte, pot anar d'un mes fins a diversos mesos de salari.
- Cost de reemplaçament. Tornes a començar el procés. Una altra ronda de publicar ofertes, filtrar CVs, fer entrevistes tècniques, negociar. Si tens sort, 2-3 mesos. Si no, 6.
Suma tot això i arribes fàcilment a aquella estimació d'1,5-3x. Però aquí és on la majoria d'anàlisis s'aturen. I és on comença el veritable dany.
Els costos invisibles: el que no apareix a cap full de càlcul
Deute tècnic heretat
Un mal enginyer no només no construeix el que hauria. Construeix malament el que toca. Codi sense tests, arquitectura que no escala, dependències innecessàries, abstraccions que ningú entén. Quan marxa, aquell codi queda. I algú ha de bregar-hi.
He vist casos en què un enginyer va estar 4 mesos en una startup i va deixar una base de codi que el sènior següent va passar 6 setmanes reescrivint abans de poder avançar. Aquelles 6 setmanes són cost enfonsat en estat pur — no construeixes funcionalitats noves, desfàs la feina d'algú que ja no hi és.
Dany a la moral de l'equip
Això és el que menys es mesura i més impacte té. Quan un membre de l'equip no rendeix, la resta ho sap. Abans que tu, normalment. I cada setmana que passa sense que hi facis res, la teva credibilitat com a líder s'erosiona.
Els bons enginyers no volen treballar amb mals enginyers. Si trigues massa a actuar, el risc no és només perdre qui no rendeix — és que els que sí que rendeixen comencin a mirar cap a una altra banda.
Terminis incomplerts
Vas contractar aquell enginyer perquè necessitaves lliurar alguna cosa. Una funcionalitat crítica, una integració, un MVP. Cada mes que passa amb algú que no executa és un mes de retard en el teu producte. En una startup, això pot significar:
- Perdre una finestra de mercat. El teu competidor va llançar primer.
- Perdre la confiança dels inversors. No vas complir el roadmap que vas presentar a la ronda.
- Perdre clients. Vas prometre una funcionalitat per al Q1 i no va sortir.
Pèrdua de coneixement institucional
Quan algú marxa — encara que sigui algú que no rendia bé — s'emporta context. Decisions que va prendre, converses que va tenir amb altres membres de l'equip, comprensió del domini del negoci. Part d'aquell context es perd per sempre. El següent enginyer comença amb un dèficit d'informació que triga setmanes a compensar.
La cronologia del desastre
Posem-hi números:
- Mesos 0-3: Contractació. Publiques l'oferta, filtres candidats, entrevistes, negocies, fas l'onboarding. Si tot va bé, 2-3 mesos. Si el mercat està que bull — i en tecnologia hi està — poden ser 4-6.
- Mesos 3-6: Lluna de mel. El nou enginyer s'incorpora. Els primers mesos són de ramp-up. És normal que no produeixi al 100%. Li dones el benefici del dubte.
- Mesos 6-9: La sospita. Comences a veure senyals. Code reviews que tornen amb molts comentaris. Tasques que es retarden. Altres enginyers que comencen a queixar-se en privat. Però penses: "Potser necessita més temps."
- Mesos 9-11: La certesa. Ja saps que no funciona. Però ara has de gestionar la sortida. Converses difícils, documentar el rendiment, procés d'offboarding.
- Mesos 11-14: De nou a la casella de sortida. Tornes a contractar.
Resultat: fins a 14 mesos perduts. Per a una startup que intenta arribar a product-market fit, això pot ser letal.
Per què passa: els errors més comuns
Les males contractacions no són mala sort. Són el resultat d'un procés trencat. Aquests són els errors que veig més sovint:
Contractar amb urgència, no amb criteri
"Necessitem un backend developer per ahir." Et sona? La pressió per lliurar fa que abaixis el llistó. Acceptes el candidat que està "bé" en lloc d'esperar el que és "excel·lent". Aquella drecera sempre surt més cara.
I admeto el contraargument evident: una cadira buida també crema runway, i en una startup aquesta pressió és real. Però una cadira buida et costa la producció d'una persona que falta. Una mala contractació et costa el salari, la neteja posterior i els mesos de la cronologia de dalt. No hi ha color.
Confiar massa en el CV
Un CV impressionant no garanteix res. He entrevistat candidats amb experiència a Google i Amazon que no sabien resoldre un problema bàsic de disseny de sistemes. I he vist enginyers d'empreses que no et sonarien de res que escrivien codi impecable. El CV et diu on ha estat algú. No et diu com treballa.
Saltar-se l'avaluació tècnica de debò
Una conversa de 30 minuts no és una avaluació tècnica. Si no fas code reviews de codi real, exercicis de disseny de sistemes o, com a mínim, una sessió de pair programming, vas a cegues. I anar a cegues amb contractacions de 60.000-100.000 euros l'any és un risc absurd.
Avaluar l'entrevista, no la feina
Hi ha gent que entrevista de meravella i després fa una feina mediocre. I a l'inrevés. Si el teu procés selecciona per capacitat d'entrevistar en lloc de capacitat d'executar, estàs optimitzant pel que no toca.
Com prevenir-ho: el mètode que funciona
No hi ha garantia del 100%, però pots reduir dràsticament el risc:
1. Vetting tècnic rigorós. No només algorismes i estructures de dades. Avaluació de codi real. Com estructura un projecte? Com gestiona els errors? Com planteja el testing? Sap explicar les decisions d'arquitectura que va prendre en projectes anteriors?
2. Avaluació per enginyers, no per recruiters. Un recruiter pot avaluar soft skills i encaix cultural. No pot avaluar si algú sap dissenyar un sistema de cues distribuït. Els teus enginyers sènior — o el teu CTO — han de formar part del procés.
3. Període de prova real. No un període de prova on mires si la persona "encaixa". Un període on li assignes feina real amb lliurables concrets i n'avalues la qualitat. Amb 2-4 setmanes sol haver-n'hi prou per saber si algú executa de veritat.
4. Referències tècniques, no només professionals. No truquis només al seu antic cap. Parla amb algú que hagi revisat el seu codi o treballat al mateix equip tècnic. Les preguntes que importen: "Tornaries a treballar amb aquesta persona? Li donaries un projecte crític?"
Com ho resolem a Conectia
Tot això demana temps, expertesa tècnica i un procés ben definit. La majoria de startups en fase inicial no tenen totes tres coses. Van amb presses, tenen un fundador tècnic que ja no dona l'abast i no tenen un procés de contractació provat.
És exactament per això que vam muntar Conectia. El nostre procés de vetting té una taxa d'acceptació del 4%. No és un filtre de CV — és una avaluació tècnica liderada per CTOs amb experiència en producció. Avaluem codi real, capacitat de disseny de sistemes i experiència demostrable en entorns de startup.
I si un enginyer no funciona durant els primers 30 dies, proposem un reemplaçament en 7 dies sense cost addicional. No perquè esperem haver-hi de recórrer, sinó perquè entenem que, per a un fundador, la confiança en el procés importa tant com el resultat.
El cost d'una mala contractació no és un número en un full de càlcul. És temps que no recuperes, codi que has de reescriure i una moral d'equip que triga mesos a refer-se. La millor inversió que pots fer no és contractar ràpid — és contractar bé.
Cansat de processos de contractació que no filtren de veritat? Parla amb un CTO — enginyers sènior validats a fons, amb garantia de reemplaçament de 30 dies.
