MintID ja corre en producció. Això és exactament el que vol dir, i el que no.

Al juliol us vaig explicar que feia temps que construïa el que descrivia a la sèrie sobre identitat d'agents, i us vaig ensenyar quin aspecte tenia. Avui puc dir una cosa que llavors no podia: MintID corre en producció.

Vull ser precís amb aquesta frase, perquè en aquest sector «live» és la paraula més gastada després de «descentralitzat». Així que aquí teniu l'afirmació exacta i, tot seguit, el seu límit exacte.

Què és en producció avui

MintID corre en producció sobre un substrat privat operat pel seu primer implementador, el grup CONECTIA: el primer emissor acceptat de la xarxa, el seu primer verificador registrat i el primer producte construït al damunt. El codi és obert, sota Apache-2.0, a mintid.net. Ho dic un cop i al començament: vaig fundar MintID i soc el propietari del grup que el construeix i l'opera. Soc també director fundador de la Fundació que custodiarà la xarxa pública, i estic recusat de tota decisió de la Fundació que afecti el grup. És a la pàgina «Sobre nosaltres» del web amb les mateixes paraules; m'estimo més que ho llegiu també aquí.

Darrere de la paraula «producció» hi ha quatre coses.

• Una xarxa viva que es pot reconstruir des de zero. El 2 d'agost vam aixecar la primera xarxa completa: un node de cadena més el servei verificador, desplegats a la nostra infraestructura, a partir d'un paquet d'arrencada. Es tira a terra, es torna a aixecar i en surt la mateixa xarxa en minuts. Defectes trobats al codi del protocol durant aquella arrencada: zero. El que es va trencar era eina de desplegament, i es va arreglar al moment.
• La cadena de verificació completa, de cap a cap. Registre, lectures recolzades en prova, desafiaments, actes de decisió i la superfície MCP per a agents s'exerciten sobre aquesta xarxa. Els SDK verificadors —TypeScript, PHP, Python— són els que us vaig detallar al juliol: nou condicions d'acceptació sempre completes, una vida de presentació de deu segons que és una constant del codi, cap superfície de política que un integrador pugui afluixar.
• El whitepaper del protocol v1.0, amb data de 16 de setembre de 2026 i el corpus d'especificació tornat a congelar després de l'auditoria de viabilitat econòmica que vam publicar al juliol: una revisió de part vinculada, i així ho vam dir, amb opinió amb excepcions i cinc troballes crítiques, totes resoltes.
• Un estàndard de canonicalització declarat en públic. Com MintID resumeix el que signa —JSON canònic RFC 8785 i després SHA-256, amb referències de resum tipades— és publicat com a bIP-0003, alineat amb un esborrany individual d'Internet-Draft sobre vinculació de càrregues. Declarar com es calcula el hash és avorrit. També és la primera cosa que demanen els auditors.

Què no és en producció, amb la mateixa mida de lletra

• No hi ha mainnet pública. La xarxa distribuïda —seixanta validadors de gènesi, la porta de llançament mesurada en unitats independents del preu— ve després, i no abans de dues auditories independents de cadena i protocol, una auditoria criptogràfica especialitzada, un test de penetració d'infraestructura, una revisió independent del token i de l'economia, una testnet adversarial pública, un programa de recompenses finançat i un simulacre de resposta a incidents. Aquesta llista és un requisit, no una aspiració.
• No hi ha testnet pública. La xarxa que operem és interna: sense comptes de validador per a tercers, sense kit d'incorporació, sense endpoints publicats. Publicar-los és una decisió que no hem pres.
• Encara no es verifiquen proves de coneixement zero. El motor de proves arriba amb la fita del nucli criptogràfic. Fins llavors la cadena falla tancada per disseny: tota presentació es rebutja amb un codi de motiu. Un verificador que diu «no» a tot no impressiona, però és honest, i és el que es vol d'una capa d'identitat abans que la seva criptografia estigui auditada.
• No hi ha token, ni preu, ni res a la venda. La Fundació és inactiva —sense tresoreria, sense contractes, sense seients— fins que es triï la via d'oferta pública. Qualsevol xifra d'assignació, comissió o preu que s'atribueixi a MintID en un altre lloc no és nostra.

Si només us quedeu amb una distinció, que sigui aquesta: «en producció sobre un substrat privat» parla d'un programari que funciona; «mainnet» parla d'una xarxa que ningú no controla. Tenim la primera cosa. Per a la segona hi ha la llista d'auditories de dalt.

El primer producte ja el fa servir

ZadQ, una capa de responsabilitat per a endpoints venedors x402, és el primer producte construït sobre MintID i la línia de producte pròpia del grup. Corre com a pilot sobre una instal·lació privada del programari de MintID —no sobre la xarxa— i la part incòmoda la dic jo: res del que es mesura a ZadQ no compta per als criteris de llançament de la xarxa. Compta com a prova que el programari sosté un producte real amb operadors reals darrere d'endpoints reals. He escrit a part què és ZadQ i què verifica.

Per què primer un substrat privat i no una testnet amb botó d'unir-s'hi

Concedeixo l'objecció abans que la plantegeu: un substrat privat operat per qui el construeix és la cosa menys descentralitzada que pot ser una cadena. Correcte. També és l'única configuració en què es pot tornar a congelar una especificació cinc vegades, repetir una arrencada des de zero i comprovar que el codi del protocol té zero defectes abans que hi hagi desconeguts operant validadors al damunt. Una testnet pública amb kit d'incorporació és un compromís de compatibilitat cap enrere que encara no podem complir. Vam triar una promesa petita i certa.

L'ordre que seguim és l'escrit al full de ruta: especificacions congelades, fonaments de la cadena, emissors amb fiances i estat, registre de verificadors, credencials anònimes —la fase on som—, autorevocació del titular i, després, la testnet adversarial pública amb les auditories. Cada fase té una targeta i cada targeta una fusió feta per una persona.

Què canvia per a vosaltres, si construïu agents o verifiqueu persones

1. Si integreu un verificador, els SDK contra els quals desenvoluparíeu avui són els que corren en producció. El comportament no s'afluixarà a mainnet; la criptografia s'endurirà.
2. Si sou emissor o proveïdor de KYC, la interfície neutral respecte del proveïdor que fa servir el primer emissor és la que faríeu servir vosaltres. Els vostres cribadors produeixen evidències; l'autoritat emissora decideix el grau.
3. Si opereu agents que paguen per coses, ZadQ és la superfície construïda per a vosaltres, i funciona avui sense la xarxa.
4. Si espereu un token, continueu esperant. No n'hi ha, i un llançament que comença pel token és just el que vam dissenyar MintID per no ser.

Vaig tancar l'article del juliol prometent ensenyar-vos l'edifici, no l'esbós. Aquest és l'edifici, amb la bastida encara posada i etiquetada com a bastida. Llegiu el whitepaper o, si preferiu preguntar-me directament què hi ha darrere del substrat privat, escriviu-me.