Ressenya: «The CTO Playbook», de Robert Milejko
La majoria de llibres sobre el rol de CTO cauen en una de dues trampes: o són tan abstractes que els acabes pensant «molt bé, i dilluns què faig?», o són tan específics d'una empresa concreta que els consells no serveixen enlloc més. «The CTO Playbook» de Robert Milejko, publicat el maig del 2023, esquiva força bé totes dues. És una guia fase a fase que es nota escrita per algú que ha viscut l'ofici, no que només l'ha estudiat.
Sempre vaig a la caça de recursos per recomanar als CTOs novells que fan el salt de contribuïdor individual a líder. No n'hi ha gaires de bons. Aquest es guanya un lloc a la llista curta.
El recorregut del CTO en cinc fases
El marc central del llibre és un model de cinc fases que descriu com evoluciona el rol de CTO a mesura que l'empresa creix. És la part més valuosa.
Fase 1: El constructor. Escrius gairebé tot el codi. L'arquitectura ets tu. El pipeline de DevOps ets tu. L'equip d'enginyeria sencer ets tu. El repte principal no és tècnic: és adonar-te de quan aquesta fase ha d'acabar.
Fase 2: El team lead. Has contractat els primers enginyers i ara reparteixes el temps entre programar i gestionar. Milejko no amaga com n'arriba a ser, de dolorós: no fas prou bé cap de les dues coses perquè les fas totes dues. El seu consell: accepta la incomoditat, però comença a delegar el codi abans del que et sembla que toca.
Fase 3: El manager de managers. Ja no gestiones enginyers: gestiones les persones que els gestionen. És el punt on la majoria de CTOs novells fan el salt o s'hi estavellen. Les habilitats que t'han dut fins aquí — profunditat tècnica, resoldre problemes amb les mans a la massa — ja no són les que més necessites.
Fase 4: El líder estratègic. L'enginyeria és una funció que supervises, no un ofici que practiques cada dia. Ets a les reunions del consell. Prens decisions de build-vs-buy a escala d'organització. Penses en trimestres i anys, no en sprints.
Fase 5: L'executiu. Formes part del C-suite, al mateix nivell que el CEO, el CFO i el CPO. La teva feina és traduir la tecnologia en resultats de negoci, i l'estratègia de negoci en direcció tècnica.
El que més m'agrada d'aquest marc és que Milejko no el presenta com una escala lineal ni inevitable. No tots els CTOs arriben a la Fase 5, ni totes les empreses necessiten que hi arribin. Una startup de 20 persones necessita un CTO de Fase 2; posar-hi un executiu de Fase 5 seria un desastre — i a l'inrevés.
Com es construeix la cultura d'enginyeria
Els capítols centrals, dedicats a la cultura d'enginyeria, són on el llibre passa del marc teòric al consell pràctic. Milejko defensa — i hi estic d'acord — que la cultura no és una cosa que es defineixi en un document i es pengi a la paret: és la suma de les decisions que prens i dels comportaments que toleres.
Hi tracta, entre d'altres:
- Contractar per la contribució a la cultura, no per l'encaix cultural. La distinció és important: «encaix» sovint vol dir «gent com nosaltres», i això acaba en equips homogenis. «Contribució» vol dir preguntar-se quina perspectiva o quin punt fort aporta aquesta persona que a l'equip ara li falta.
- Fixar estàndards tècnics sense caure en la microgestió. Marca expectatives clares — revisió de codi, estàndards de testing, normes de documentació — però deixa que cada equip decideixi com complir-les.
- Crear seguretat psicològica al voltant de l'error. Si els teus post-mortems busquen culpables, l'equip amagarà els problemes. Si se centren en sistemes i processos, els problemes afloraran d'hora.
Res d'això és revolucionari si has llegit força sobre gestió d'enginyeria. Però Milejko ho explica de manera que algú que no n'ha llegit ho pugui aplicar demà mateix. Et dona el «què s'ha de fer, exactament» que molts llibres de lideratge s'estalvien.
El deute tècnic com a estratègia de negoci
És el capítol que més vaig subratllar. Milejko replanteja el deute tècnic: no és un fracàs que calgui eliminar, sinó una eina estratègica que cal gestionar.
El seu argument: qualsevol empresa assumeix deute financer com a estratègia deliberada — demanes diners per invertir i gestiones els interessos. El deute tècnic hauria de funcionar igual. De vegades l'assumeixes expressament perquè, en aquell moment, publicar de pressa importa més que una arquitectura impecable. El problema no és el deute: el problema és el deute que no consta enlloc — dreceres que ningú no va documentar, supòsits que ningú no va apuntar, codi que ja no entén ningú.
Proposa un sistema senzill: cada drecera intencionada queda registrada amb una descripció, una estimació del cost d'arreglar-la i una condició que en dispara la correcció («arreglar-ho abans de superar els 10K usuaris actius diaris»). Així el deute tècnic deixa de ser una angoixa difusa i es converteix en una cartera gestionada — i tens un marc per parlar-ne de manera productiva amb el CEO i amb el consell.
Com queda davant d'altres recursos per a CTOs
La comparació òbvia és «An Elegant Puzzle» (2019), de Will Larson. Larson va més a fons en pensament sistèmic i disseny organitzatiu — models mentals per dimensionar equips, gestionar migracions o pilotar canvis d'organització. Milejko és més personal, més centrat en el recorregut individual: va de com creixes TU dins del rol, no només de com hauria de funcionar l'organització.
CTO novell en una startup en fase seed? Llegeix el de Milejko. VP d'enginyeria en una empresa de 200 persones? El de Larson. L'ideal: tots dos.
El que hi falta
Els equips distribuïts hi tenen un tractament mínim. Tenint en compte que el 2023 la majoria d'organitzacions d'enginyeria ja treballen amb gent en remot, em va semblar un descuit. Construir cultura i gestionar a través de fusos horaris mereix més que quatre paràgrafs.
El context de les startups europees hi és gairebé absent. Milejko és polonès, però el llibre fa unes suposicions sobre rondes de finançament i trajectòries de creixement molt centrades als Estats Units.
La comunicació amb el consell es queda a la superfície. Per a un CTO de Fase 4 o 5, aprendre a comunicar-se amb consellers no tècnics és crític. El llibre ho toca, però no en dona prou eines concretes.
Qui l'hauria de llegir
CTOs novells, acabats d'ascendir des d'una posició d'enginyer principal o que cofunden una startup. El model de fases, per si sol, t'ajudarà a entendre on ets i què ve després.
Fundadors tècnics que comencen a contractar els primers enginyers i se senten estirats entre construir i liderar.
Managers d'enginyeria que aspiren al rol de CTO i volen saber com és la feina més enllà del seu àmbit actual.
Si ja ets un CTO amb experiència, el llibre et confirmarà el que has après més que no pas t'ensenyarà res de nou. Ajusta-hi les expectatives.
El balanç
Una guia sòlida i pràctica, un dels tractaments més complets del rol de CTO, de punta a punta, que he llegit. El model de cinc fases és útil de debò com a eina d'autoavaluació, i els capítols sobre cultura i deute tècnic s'aguanten sols.
A Conectia treballo cada setmana amb CTOs que són en fases diferents d'aquest recorregut. El patró que més es repeteix: la transició de la Fase 1 a la Fase 2 — de constructor a líder — és la més dura. Els enginyers sènior adequats la fan possible, perquè assumeixen el pes tècnic i et deixen lliure per a la feina de lideratge que descriu Milejko.
Estàs fent el salt de constructor a líder d'enginyeria? Parla amb un CTO — t'ajudem a incorporar enginyers sènior de LATAM que portin l'execució tècnica mentre tu et centres a liderar.
